Supòsit 5
Un supòsit d'estàtica de fluids que integra la pressió hidrostàtica, la relació entre densitat i fracció submergida i el principi d'Arquimedes. Ofereix diverses comprovacions creuades —en especial la deducció de l'empenta com a diferència de forces de pressió sobre les cares— molt formatives per a l'aula.
Enunciat
Un bloc cúbic homogeni d'aresta i massa es diposita en un recipient amb aigua (), on flota en equilibri. Preneu i la pressió atmosfèrica .
Es demana:
- a) La densitat del material del bloc.
- b) La fracció del volum que queda submergida en flotar i l'altura de bloc que emergeix sobre la superfície.
- c) La força vertical addicional necessària per a mantenir-lo completament submergit. Comprovar el resultat a partir del volum emergit.
- d) Amb el bloc totalment submergit i subjectat de manera que la seua cara superior quede a de profunditat, la pressió manomètrica i absoluta sobre la seua cara inferior i les forces que l'aigua exerceix sobre les cares superior i inferior. Comprovar que la seua diferència reprodueix l'empenta.
Resolució
Dades geomètriques
El volum i la secció del cub són:
i el seu pes, .
a) Densitat del material
Per definició de densitat:
És menor que la de l'aigua, condició necessària perquè el bloc flote.
b) Fracció submergida i altura emergida
En l'equilibri de flotació el pes iguala l'empenta de l'aigua desplaçada per la part submergida, . Substituint :
és a dir, el del volum queda sota l'aigua. Com que el bloc és un prisma de secció constant, la fracció d'altura coincideix amb la de volum:
c) Força per a submergir-lo completament
Quan el cub està totalment submergit desplaça tot el seu volum, i l'empenta assoleix el seu valor màxim:
Com que és major que , per a mantenir-lo submergit cal aplicar una força cap avall:
Comprovació pel volum emergit. Aquesta força extra equival al pes de l'aigua que desplaçaria la porció que abans sobreeixia:
El resultat coincideix, cosa que valida el càlcul.
d) Pressió i forces sobre les cares
Amb la cara superior a , la cara inferior queda a . La pressió manomètrica (hidrostàtica) és :
La pressió absoluta sobre la cara inferior afegeix l'atmosfèrica:
Sobre les cares horitzontals, la pressió atmosfèrica actua per igual a dalt i a baix i es cancel·la, de manera que n'hi ha prou amb usar la pressió manomètrica:
Comprovació amb l'empenta. La resultant neta de les forces de pressió és:
que coincideix exactament amb l'empenta de l'apartat c). El principi d'Arquimedes es recupera, així, com a conseqüència directa de la variació de pressió amb la profunditat. Les forces laterals, iguals i oposades dues a dues, no contribueixen a la resultant vertical.
Comentari didàctic
El supòsit s'emmarca en el Tema 10 (estàtica de fluids) i reuneix en un únic problema els tres pilars del bloc: pressió hidrostàtica, densitat i empenta. Dues idees mereixen destacar-se a l'aula. La primera, que la fracció submergida d'un cos que flota és simplement el quocient de densitats , un resultat elegant que permet estimar densitats observant quant asoma un objecte (el fonament del densímetre). La segona, que l'empenta no és un principi aïllat, sinó la conseqüència que la pressió creix amb la profunditat: la cara inferior suporta més pressió que la superior, i la seua diferència, integrada sobre l'àrea, és exactament el pes del fluid desplaçat. Convé a més assenyalar que, una vegada el cos està totalment submergit, l'empenta no depèn de la profunditat a la qual es trobe, un punt que corregeix una concepció alternativa freqüent de l'alumnat. La doble via de comprovació —volum emergit i diferència de pressions— reforça l'hàbit d'autoavaluar els resultats, un criteri molt valorat en l'exposició del supòsit.
supuesto-progress
Crea compte gratisResolució en PDF
Cal un correu per accedir-hi. Sense contrasenyes, sense cost. T'enviem un enllaç màgic.