Supòsit 32

La planificació d'una unitat didàctica és una de les tasques nuclears de l'exercici de programació a l'oposició. No n'hi ha prou amb enumerar continguts: cal articular objectius, sabers bàsics, seqüència de sessions, metodologia, recursos i avaluació en un conjunt coherent i temporalitzat. Aquest supòsit demana dissenyar aquesta arquitectura per a un tema concret de Batxillerat, mostrant que la proposta és realista, avaluable i ajustada al marc LOMLOE.

Enunciat

Dissenye la seqüenciació i la temporalització d'una unitat didàctica sobre estequiometria de les reaccions químiques per al curs de 1r de Batxillerat, matèria de Física i Química. El grup té 28 estudiants, disposa de quatre sessions setmanals (una d'elles amb desdoblament per a laboratori) i ja ha treballat el concepte de mol, la massa molar i l'ajust d'equacions.

Es demana concretar:

• a) L'enquadrament curricular: competències específiques i sabers bàsics implicats.
• b) La seqüència de sessions i la seua temporalització aproximada.
• c) La metodologia i els recursos previstos.
• d) L'avaluació, amb els seus instruments, i les mesures d'atenció a la diversitat.

Resolució

a) Enquadrament curricular

El marc de referència és la LOMLOE. Convé recordar que el Real Decreto 217/2022 regula els ensenyaments mínims de l'ESO, mentre que l'etapa de Batxillerat s'ordena mitjançant el Real Decreto 243/2022, de 5 d'abril, que és l'aplicable a aquesta unitat, juntament amb el decret de currículum de la comunitat autònoma corresponent.

La unitat es vincula, sobretot, amb les competències específiques de la matèria orientades a resoldre problemes científics mitjançant raonament quantitatiu i a manejar el llenguatge i les magnituds pròpies de la química. Els sabers bàsics mobilitzats pertanyen al bloc de la reacció química: càlculs massa-massa i massa-volum a partir d'equacions ajustades, reactiu limitant, rendiment d'una reacció, riquesa o puresa dels reactius i estequiometria en dissolució. Aquests sabers connecten de manera directa amb les competències clau STEM i amb la competència d'aprendre a aprendre.

b) Seqüència de sessions i temporalització

Es proposa una unitat d'11 sessions, desenvolupades en poc més de tres setmanes a raó de les quatre sessions setmanals disponibles:

1. Avaluació inicial i repàs actiu de mol, massa molar i ajust d' equacions (qüestionari diagnòstic breu).
2. Càlculs estequiomètrics massa-massa a partir de l'equació ajustada.
3. Càlculs amb gasos i volums en condicions donades; ús de l'equació dels gasos ideals.
4. Introducció del reactiu limitant: identificació i estratègia de càlcul.
5. Consolidació del reactiu limitant amb problemes graduats.
6. Rendiment d'una reacció: rendiment teòric enfront de real.
7. Riquesa o puresa dels reactius comercials.
8. Estequiometria en dissolució: concentració molar i volums de reactiu.
9. Pràctica de laboratori (sessió de desdoblament): una reacció de precipitació o una síntesi senzilla en què es determina el rendiment real obtingut.
10. Sessió integradora de resolució de problemes en xicotets grups (aprenentatge entre iguals).
11. Prova escrita i autoavaluació final.

La distribució és orientativa: es pot comprimir a 9 sessions si el grup avança amb solvència, o ampliar-se amb una sessió de reforç abans de la prova.

c) Metodologia i recursos

Es planteja una metodologia activa i graduada: cada nou procediment s' introdueix amb un exemple resolt guiat, es practica amb problemes de dificultat creixent i culmina en tasques contextualitzades (per exemple, calcular la massa de calç necessària per a neutralitzar un abocament àcid). La sessió de laboratori aporta la dimensió experimental, on l'alumnat contrasta la predicció teòrica amb el rendiment mesurat i discuteix les causes de la discrepància.

Recursos: pissarra i projector per als exemples guiats, full de problemes propis graduats, material de laboratori (balança, vidre de rellotge, embut i paper de filtre), un full de càlcul per a sistematitzar les dades experimentals i una calculadora científica. S'evita el material fotocopiat d'acadèmies: tots els enunciats són d'elaboració pròpia.

d) Avaluació i instruments

L'avaluació és contínua, formativa i criterial. Instruments previstos:

• Diari d'aula i observació del treball en les sessions de problemes (rúbrica de procés).
• Quadern de problemes revisat en dos moments de la unitat.
• Informe de laboratori amb el càlcul del rendiment real i la seua interpretació.
• Prova escrita final amb problemes equivalents als treballats.

Els criteris de qualificació han de ponderar el procés i no sols la prova final; una distribució raonable situa la prova al voltant del 50 %, i la resta es reparteix entre informe, quadern i observació.

Atenció a la diversitat. Els problemes s'oferixen en tres nivells de bastida (amb l'estratègia pautada pas a pas, amb pistes parcials i sense suport), cosa que permet ajustar l'exigència sense segregar. Per a l'alumnat amb més dificultat es reforça la conversió d'unitats i el factor de conversió mol-massa; per al que avança ràpid, es proposen problemes de reactiu limitant amb rendiment i puresa combinats. Al laboratori, els grups són heterogenis i amb rols rotatoris.

Comentari didàctic

La fortalesa d'aquesta unitat rau en la progressió lògica dels sabers: es parteix de la relació massa-massa, s'afegeix la complexitat del reactiu limitant i es tanca amb rendiment i puresa, de manera que cada sessió reutilitza i amplia l'anterior. L'ancoratge experimental de la sessió 9 és clau, perquè converteix un concepte abstracte —el rendiment— en una magnitud mesurable. La seua formulació és senzilla i molt pertinent perquè l'alumnat la interprete:

$$\eta = \frac{m_{\text{real}}}{m_{\text{teòrica}}}\times 100$$

Comparar el valor obtingut amb el 100 % ideal obri la discussió sobre pèrdues, reaccions incompletes o impureses, i dóna sentit als sabers previs.

En termes de transferibilitat, l'esquema d'aquesta unitat —enquadrament normatiu, seqüència graduada, ancoratge experimental, avaluació criterial amb bastida— és extrapolable a altres unitats de la matèria (cinemàtica, energia o dissolucions). Convé subratllar, amb honestedat, que cap programació garanteix per si sola l'aprenentatge: el seu valor depèn de la revisió contínua a partir de l'avaluació inicial i formativa, que és precisament el que permet reajustar la temporalització durant el seu desenvolupament.